José María Sáez Melchor: un almenarenc al Camp de Concentració de Mauthausen-Gusen

José María Sáez Melchor va nàixer a Almenara el 26 de maig de 1920; era el tercer fill de Bautista Sáez Alonso i de Primitiva Melchor Domingo. Tant José com el seu germà Bautista, que va arribar a tinent, combateren amb l’exèrcit republicà fins al final de la guerra; José a Catalunya, i Bautista en el front d’Extremadura.

En acabar la Guerra Civil, Bautista va ser tancat al camp de concentració de Porta-Coeli i després a Sant Miquel dels Reis. En canvi, molts soldats republicans creuaren la frontera amb França i foren internats en camps de concentració a les platges del Mediterrani. Un d’aquestos soldats és José, quan només tenia 19 anys.

La desgràcia de José no va acabar ací. Les tropes nazis ocuparen França al maig de 1940 i detingueren els republicans espanyols. La situació era tan desesperada que es va signar l'armistici el 22 de juny de 1940 a Compiègne: el nord i l’oest de França van ser ocupats per la Wehrmacht (exèrcit alemany), i el terç restant del país estava governat per un govern francés amb seu a Vichy. El cap francés, el mariscal Petain, no va reconéixer els presoners republicans com a membres de l’Exèrcit Francés. Els alemanys informaren a Franco que hi havia presoners espanyols, però Franco se’n va desentendre i passaren a ser considerats apàtrides, condemnats a un destí encara més tràgic. Als diferents stalags (camps de concentració), els alemanys començaren a fer formar als espanyols i a pujar-los a trens sense una destinació coneguda. Només pujar al tren deixaren de ser presoners de guerra i es convertiren en números. José és inclòs en la 22ª expedició de deportats a Mauthausen. El 15 de març va eixir del Frontstalag 122 a Chaumont, Regió de Champagne- Ardenne (França) un comboi amb presoners espanyols, passarà per l’Stalag VI-F a Bocholt (Bèlgica), per l’Stalag VI-C a Osnabruck (Alemanya) i, finalment, per l’Stalag XII-D a Trier, on es trobava José. El comboi arribà a Mauthausen-Gusen el 3 d’abril de 1941. A les oficines del camp fitxaren 357 espanyols en aquesta expedició, que portarien des del número 3239 fins al 4501; a José li assignaren en núm. 4376. Al llarg de l’internament n’assassinaren 189.

De l’estació de tren al camp de concentració hi havia uns 4 quilòmetres; molts arribaven ja morts, o eren assassinats de camí. Mai coneixerem la xifra exacta de morts perquè no consten com a registrats.

Després de fitxats, se’ls feia formar militarment a la plaça, on se’ls donava la benvinguda amb un discurs que acabava sempre de la mateixa manera: “Ací s’entra per la porta i se n’ix pel fum de la xemeneia”. Després els enviaven a les dutxes, a rasurar-los i els donaven la roba, calcer de fusta, una cullera i un plat. El número de matrícula el portaven en triangle al costat esquerre de la jaqueta; els espanyols portaven una S. De seguida es dirigien als barracots de quarantena, on aprenien les normes del camp. En pocs dies eren traslladats als barracots definitius o se’ls assignava el treball. Els qui eren destinats a treballs interns com a oficinistes, perruquers, cuiners, fusters, obrers... tindrien més possibilitats de sobreviure; en canvi, els destinats a les pedreres de granit de Kastelhofen i Gusen no tenien una esperança de vida superior als 8 mesos.

Suposem que José, igual com el seu germà Bautista, era un excel·lent ebenista i que eixe treball li va permetre sobreviure 4 anys al camp.

A la primavera del 1945, l’aviació aliada va començar a bombardejar a uns quants quilòmetres del camp. Els seus objectius prioritaris eren les fàbriques d’armament de Linz. El 3 de maig, el comandament del camp va començar a carregar papers i material comprometedors en un cotxe i van desaparéixer. Gusen va quedar buit de les SS.

L’endemà va arribar la intendència americana. Portaven de tot: menjar i medicaments. Els homes, famolencs, varen llançar-se sense control. L’abundància, després d’anys de misèria, va provocar més d’una mort per atipament.

Faltaven cinc minuts per a les cinc de la vesprada del dia 5 de maig del 1945 quan van arribar els aliats al camp de Mauthausen-Gusen. Els republicans espanyols els reberen amb la famosa pancarta “Los españoles antifascistas saludan a las fuerzas libertadoras”. José fou alliberat prop d'Ebensee el 6 de maig de 1945 per les tropes nordamericanes.